Acudit 2

Marc Bosch:Acudit del metge. Aquest acudit, també és de l'Eugeni. Tracta sobre un noi que a casa seva li dieun que no sap dir "Federico", i decideix anar al metge per solucionar el problema. El emtge li diu que sap dir "Federico" perfectament i que la seva familia el vol tornar boig. Quan torna a casa diu:
- Ábreme el "Federico" i traeme una coca-cola!
Analitzant gramaticalment l'acudit, té un decalatge de tipus lèxic , perquè fa referència a la construcció de les paraules, ja que no diu "Frigorífico" i diu "Federico". Encara que també és de tipus fonètic, perquè no sap pronunciar bé la paraula "Frigorífico". 
Per últim dir que si ús fixeu en els acudits de l'Eugeni, al ser català, pronúncia el castellà com si parlés en català, i a vegades diu paraules en català com pernil en comptes de "jamón".

Aquesta imtage l'he extreta d'aquí

Acudits amb una base a la gramàtica

Marc Casajoana:
En aquesta entrada us volia parla sobre la relació que hi ha entre els acudits amb la gramàtica. Primer us definiré 4 conceptes:

- Semàntica: significat prototípic d'un terme.

- Pragmàtica: és la manera d'entendre i l'ús que fem de la llengua.

- Fonètica: estudia el sons de les lletres.

- Sintaxi: és l'ordre de les paraules perquè les frases tinguin sentit.

Amb aquests conceptes definits podem agafar un acudit qualsevol i intentar comentar-lo gramaticalment parlant.

Acudit 1:

Això és un home que va en un cotxe i el para un policia, i li diu:

      - Pot obrir-me el maleter i ensenyar-me que hi porta?

      - Clar que si.

El noi l'obre i hi ha una maleta, llavors el policia li diu:

      - Por obrir-la?

      - Com vostè vulgui.

L'obra i el policia espantat per veure una pistola:

      - Per què té una pistola?

      - Això no és una pistola perdoni.

      - Llavors què és?

      - És una calculadora.

      - Que diu, si això es una pistola no m'enganya.

      - Que sí, que el meu pare m'ha dit que era per ajustar comptes.

Aquest acudit està relacionat amb la semàntica ja que el policia diu que és una pistola però el noi amb un altre sentit li havien dit que era per ajustar comptes i per això u relaciona amb la calculadora. I també podria estar relacionat amb la pragmàtica ja que el noi confuneix 2 conceptes diferents pensant que és un mateix i és la seva manera d'entendre-ho.

Acudit 2:

Aquest acudit és del gran humorista Eugenio.
Saben aquel que dice que es un tio  que va a buscar trabajo y le dice el gerente de la empresa:

    - Mire aora entrara ganando 100.000 pesetas y más adelante acabará ganando 300.000. 

Y le dice:

    - Pues ya vendre más adelante.

Aquest acudit crec que clarament està relacionat amb la pragmàtica ja que el noi que busca feina enten que més endavant li donaran les 300.000 presentes.

Aquí us deixo un link amb un recopil·latori de 7 min amb acudits de l'Eugenio:

Acudit 1

Marc Bosch:L'augment de pits. Aquest acudit si el veieu a continuació, té l'humor en els gestos que fa l'homequan li diu que es coneixen de la clínica, perquè representa que estant intentant "lligar", però amb persones que els hi passa el mateix, i per tant no han encertat amb els airbags. Com veieu l'Eugeni , tenia molt d'humor alhora d'explicar els acudits, perquè tenia una pròpia formaper fer-ho, cosa que li posava més gràcia a l'acudit. Des de un punt gramatical, aquest acudit té un decalatge de tipus pragmàtic, perquè fa referència a l'inferència de pensar que era d'aquella clínica. L'Eugeni com en tots els seus acudits segueix unes normes, que el feien un grandíssim humorista. No diu més informació del compte, i tampoc menys. és clar i el context que fa servir és significatiu. En resum que aquest acudit té l'humor en els gestos de les dos persones i en la coincidència d'haver anat a la clínica.
Aquesta imatge l'he tret del següent lloc
                                                                     

Marc Casajoana: Bé com us ha parlat el meu company Marc en un post anterior, jo també faré la meva opinió de la gran catàstrofe de Fukushima. Fukushima és una de les 10 centrals nuclear més importants del Japó que ja fa un any, el 12 de Març del 2011, va ser atacada per un terratrèmol que va causar una fissura en l'estructura del nucli d'un dels reactors nuclear. Apart d'això també va crear un gran tsunami que va arrasar tota la costa est del Japó.

                                                                                      Central Nuclear
Aquí podeu veure unes imatges extretes d'aquesta pàgina:

Aquest fet ha fet que molts operaris de la central treballessin mesos en reparar-la i que no es produís la mateixa catàstrofe que ha Chernóbil on la central va esclatar produïnt així la que era la major desgràcia nuclear abans mai vista on va deixar una ciutat fantasma. 
Seguidament us deixo uns vídeo del programa, Cuarto Milenio on parlen de Chernóbil. Aquí teniu una petita introducció del programa, 
La noche del fin del mundo.
Con motivo de la crisis nuclear que ha provocado el terremoto y posterior tsunami de Japón, Iker Jiménez presenta el documental Chernobil: La noche del fin del mundo, un trabajo televisivo clave para entender la gravedad de lo que esta ocurriendo en Fukushima

Amb aquests videos podem veure com una petita errada dels humans pot destruir tota una ciutat en creixement i els territoris que l'envolten. Espero que us hagi agradat.

Lip dub

Marc Bosch:
Ús parlaré sobre els lip dub que tal i com diu la wikipèdia és un tipus de vídeo musical, fet a través de gestos de persones, que simulen cantar. Es fa filmant a persones que vocalitzen de manera que sincronitzen els llavis amb la lletra d'una cançó que estan escoltant. Els participants canten un tros de la cançó fins que són substituïts de cop per un altre participant que continua per on anava l'anterior participant, i així successivament, fins el final de la cançó. Posteriorment, s'edita la gravació resultant afegint l'àudio original de la cançó a la pista d'àudio del vídeo final. Els lip dub s'utilitzen per fer un munt de coses, desde fer-ho en una escola per diversió i per ensenyarte-la una mica, fins a fer-ho per protestar contra una cosa o per demanar quelcom. Esl lib dubs més populars és fan a aprtir d'un plà de seqüència.

Per ser un bon lip dub ha de tenir: espontaneïtat, versemblança, participació i humor.

Aquí ús deixo el lip dub per la independència

Aquesta imatge està extreta de la següent web

elements gramaticals

Marc Bosch:
Aquesta darrera setmana hem estat treballant amb el nostre professor de català, en Xavi Fontich, con ordenar els elements gramaticals en forma d'esquema. Ell ens va anar donant sobres, fins a 3, que estaven plens de paraules que formaven la gramàtica. Nosaltres, sobre un cartolina les havíem d'ordenar en forma d'esquema, de manera que tingués sentit, i després en els sobres havíem de fer una llista de paraules que hi faltaven. Els elements gramaticals es poden ordenar de la següent manera:
lèxic(categories lèxiques): nom, adjectiu, adverbi, verb. Preposició, pronom, conjunció, determinat. 2 criteris:   - grup obert/tancat
              - grup variable/ invariable

morfosintaxi(funcions sintàctiques): cc, cd, ci, subjecte, cr/cp/crv, frase/oració, gènere, persona, nombre, sintagma, coordinació/subordinació, juxtaposició.

semàntica: hiperònim, hipònim, sinònim, antònim, homofon, homògraf.

pragmàtica: enunciat, context comunicatiu, usos comunicatius.

fonètica- fonologia: síl·laba, vocals, consonants, fonemes, sons, punts d'articulació, mode d'articulació, cacofonia.

aquesta imatge l'he tret d'aquí


Per últim, aquí ús deixo una web on ús explica una mica millor les categories d'aquests elements

Noticia polèmica

Marc Bosch:
El diari interactiu ARA va publicar una noticia on es deia, que els professors de la ciutat de Nova York estan indignats amb l'alcalde Michael Bloomberg per la publicació als mitjans de comunicació d'un rànquing dels més de 18.000 professors de les escoles públiques on els hi posen una nota. El diari "The New York Times" permet veure aquesta llista a través d'un cercador.

Penso que això està molt mal fet, perquè els professors no s'han d'avaluar d'aquesta sinó, per l'empeny que posen ells en ensenyar i que els alumnes ho aprenguin. Dona igual si donen matèria una més complicada o una mica menys, ho com ho expressen, el que de veritat importa penso que ha de ser si els seus alumnes aprenen i l'esforç que fa aquell professor per explicar-ho. Per tant, penso que això és una manera equivoca d'avaluar un professor, perquè hi ha alumnes que els hi cauran millor o pitjar els seus professors, i per tant la nota ve a través d'això.


Comentaris que han fet diverses persones:

Andrew White • February 23, 2012, 10:32 PM

The news organizations that litigated to make this evaluation material public should now feel compelled to publish their own staff members' personnel evaluations. Warts and all. Feel free to include whatever explanatory and circuitous caveats you can come up with. It's only fair.

                                                                                                                     Aquesta imatge l'he d'aquesta web

 

Fukushima

Marc Bosch:
Tal i com diu la wikipèdia, l'11 de març va haver-hi un terratrèmol i un tsunami al Japó, que va afectar molt al país. L'alerta més preocupant, va ser radioactivitat que es va despendre d'un dels reactors, al fallar el sistema de refrigeració. Va ser un dels accidents nuclears més forts que es recorden des de Txernòbil. Va haver-hi molts morts i una gran quantitat de ferits. Però el pitjor van ser les destrosses que va causar, perquè va deixar moltes famílies sense res.

Penso, que va ser molt dur pel Japó aquest desastre, perquè ara mateix tal i com va el món, trigaran anys en restaurar tot. Les destrosses van ser molt grans i s'hauran d'invertir una gran quantitat de diners. El pitjor penso que va ser, la radioactivitat que es va despendre de la central nuclear de Fukushima, perquè podria haver causat el doble de morts i de malalts que ha causat, ja que la radioactivitat és una cosa força greu.

Aquesta imatge l'he treta del següent enllaç

Comentaris:

Andrew White • February 23, 2012, 10:32 PM

The news organizations that litigated to make this evaluation material public should now feel compelled to publish their own staff members' personnel evaluations. Warts and all. Feel free to include whatever explanatory and circuitous caveats you can come up with. It's only fair.

Estic d'acord amb el que diu, per què no publiquen també les notes de qui ha publicat això?

Julie Kwon • February 24, 2012, 3:50 AM

For want of readership the integrity was lost.
For want of integrity the accuracy was lost.
For want of accuracy the grade was lost.
For want of a grade the reputation was lost.
For want of a reputation the teacher was lost.
For want of a teacher the children were lost.
And all for the want of readership.

So much for renewing my membership.

També hi estic d'acord, la falta de lectors ha portar ha fet publicar aquestes coses.

David Bloomfield • February 24, 2012, 12:36 AM

The only good thing about publication is to show a few of the terminal flaws of test-based evaluation. Sad that individual reputations will be damaged  in proving testing zealots wrong.

RECOMMEND (3) 

Aquesta noticia fa veure els defectes de l'enquesta, i de la pròpia publicació de l'enquesta.

Sandra Wilde • February 24, 2012, 3:57 PM

This publishing of ratings is likely to have two strong unintended consequences: discouraging both prospective and veteran teachers from a profession where they're treated so disrespectfully, and increasing the likelihood of teaching to the test and cheating. The latter will lead to these numbers' becoming even more inaccurate.

Totalment d'acord això portarà a que els mestyres siguin més flexibles amb els alumens i els hi donin més facilitats.

Per útlim ús deixo el video promocional del reportatge que es va fer al 30 minuts de tv3.

Marc Casajoana: Bé doncs en aquest post us parlaré sobre una noticia molt interessant on els fets es produeixen  a Nova York - Estats Units i que diu el següent:

Els mestres de la ciutat de Nova York estan en peu de guerra contra l'alcalde Michael Bloomberg per la publicació als mitjans de comunicació d'un rànquing dels més de 18.000 professors de les escoles públiques. Un jutge ha obligat el govern de la ciutat a fer pública la llista, després d'una batalla legal que s'ha allargat dos anys. Diaris com 'The New York Times' permeten veure la nota del professor a través d'un cercador al seu web. 
Informació extreta del diari Ara.

Aquest professors són avaluats a partir de la nota que treuen els seus alumnes, això vols dir que un professor tindran millor qualificació si tots els seus alumnes treuen molt bones notes. Ells que poden fer perquè es compleix-hi aquest requisit? l'únic que poden fer és obligar-los a fer-ho tot correctament o si hi ha un alumne que no tregui bones notes expulsar-lo de l'escola. Jo amb aquesta segona opció no hi estic d'acord perquè a un alumne se li poden donar millor unes assignatures que no unes altres i es cert que pot perjudicar uns professors però no és raó d'expulsió. Per última cosa, jo si fos l'alcalde Michael Bloomberg suprimiria aquestes avaluacions que es fan als professors a partir de la nota que treuen els seus alumnes i miraria més com ensenyen, perquè si hi han que no aproven vol dir que aquell alumne/a no ho ha entès i no li ha pres atenció.

Aquí podeu veure un comentari que acostumen a ser de professor, on es queixa de que els resultats poden ser erronis i poden estar trucats:

Tim Clifford • February 23, 2012, 4:32 PM

I don't see any reason for teachers to respond to these reports. With a margin of error of greater than 35%, the numbers are meaningless. In different years, I have scored at the very top and the very bottom--a testament to just how flawed these numbers are. When even Bill Gates objects to the release of this data after having been at the forefront of the reform movement, you know something stinks.

Curtmetratge

Marc Bosch: Bé , com ja ús han dit el meu company de blog, el Marc Casajoana, els alumnes de 4t de secundària estem fent un curtmetratge. Aquest curtmetratge, és el nostre treball de síntesis d'aquest any. El meu grup està compost per la Paula Romero, en Guim Gorgues, en Robert Latorre, en Manel Mor, la Georgina Capella i jo, en Marc Bosch Lladó. Com a directora està la Paula  que supervisa tot, en Guim és el nostre protagonista, en Robert i en Manel s'encarreguen de les músiques i l'ambient, la Georgina s'encarrega de l'atretzo i jo de la càmera i el montatge del curt, és a dir l'editor de les escenes.
El nostre curt s'anomena canvi de plans i tracte sobre el següent:

Un empresari viu molt estressat a causa de la seva feina, però amb l'ajuda dels seus records més llunyans, aconsegueix canviar, i prendre's la vida d'una altra manera, d'una forma més infantil i despreocupada.

Sincerament no ens hem basat en cap curt dels que ens ha ensenyat la nostra professora de plàstica, la Laura sinó que l'hem pensat nosaltres mateixos. El curt ha de durar 4 minuts i en aquests minuts han d'intervenir tots els membres del grup més algun extra que podem incorporar. El curt està compost per les següents matèries:

Plàstica, català, anglès, informàtica i educació física.

Esperem que ens surti un bon curtmetratge i que a la gent li agradi, perquè tenim la possibilitat de guanyar un premi, organitzat per a curts de secundària. Si arribessim a estar entre els escollits aniríem a Barcelona on ens trobaríem amb grans actors catalans.

Ara ús deixaré, la informació sobre que és un curtmetratge i com ha de ser.

Informació

Marc Casajoana:

Bé avui us parlaré sobre un treball que fem en grup els alumnes de 4t de secundària que consisteix en fer un curtmetratge de 4min.Doncs bé, en el grup on sóc jo compost per 6 membres: Eric Peramos, Igor Moroz, Eric Romo, Judit Lopez, Laura Alcolado i jo, seguidament us deixo una breu sinopsi sobre el curtmetratge i el link on per mesures de seguretat per qualsevol plagi hi ha un breu tros del guió en el blog general de la classe.

Un últim record es titula el curtmetratge que tracte sobre un home anomenat Oriol. El nostre protagonista té una malaltia que és mortal, i per això el veiem tombat en el llit. Està reposant mirant un àlbum de fotografies de records, uns dolents com la mort de la seva dona i una festa on va anar amb els seus companys, i records bons com quan estava enamorat de la seva xicota posteriorment la seva dona i la seva graduació. L'última escena es veu com la mort ja arribat al nostre protagonista i ve a buscar-lo.

Aquí us deixo el tros del que he esmentat abans, guió:

Espero que us hagi agradat i comenteu la vostra opinió.