Acudit 2

Marc Bosch:Acudit del metge. Aquest acudit, també és de l'Eugeni. Tracta sobre un noi que a casa seva li dieun que no sap dir "Federico", i decideix anar al metge per solucionar el problema. El emtge li diu que sap dir "Federico" perfectament i que la seva familia el vol tornar boig. Quan torna a casa diu:
- Ábreme el "Federico" i traeme una coca-cola!
Analitzant gramaticalment l'acudit, té un decalatge de tipus lèxic , perquè fa referència a la construcció de les paraules, ja que no diu "Frigorífico" i diu "Federico". Encara que també és de tipus fonètic, perquè no sap pronunciar bé la paraula "Frigorífico". 
Per últim dir que si ús fixeu en els acudits de l'Eugeni, al ser català, pronúncia el castellà com si parlés en català, i a vegades diu paraules en català com pernil en comptes de "jamón".

Aquesta imtage l'he extreta d'aquí

Acudits amb una base a la gramàtica

Marc Casajoana:
En aquesta entrada us volia parla sobre la relació que hi ha entre els acudits amb la gramàtica. Primer us definiré 4 conceptes:

- Semàntica: significat prototípic d'un terme.

- Pragmàtica: és la manera d'entendre i l'ús que fem de la llengua.

- Fonètica: estudia el sons de les lletres.

- Sintaxi: és l'ordre de les paraules perquè les frases tinguin sentit.

Amb aquests conceptes definits podem agafar un acudit qualsevol i intentar comentar-lo gramaticalment parlant.

Acudit 1:

Això és un home que va en un cotxe i el para un policia, i li diu:

      - Pot obrir-me el maleter i ensenyar-me que hi porta?

      - Clar que si.

El noi l'obre i hi ha una maleta, llavors el policia li diu:

      - Por obrir-la?

      - Com vostè vulgui.

L'obra i el policia espantat per veure una pistola:

      - Per què té una pistola?

      - Això no és una pistola perdoni.

      - Llavors què és?

      - És una calculadora.

      - Que diu, si això es una pistola no m'enganya.

      - Que sí, que el meu pare m'ha dit que era per ajustar comptes.

Aquest acudit està relacionat amb la semàntica ja que el policia diu que és una pistola però el noi amb un altre sentit li havien dit que era per ajustar comptes i per això u relaciona amb la calculadora. I també podria estar relacionat amb la pragmàtica ja que el noi confuneix 2 conceptes diferents pensant que és un mateix i és la seva manera d'entendre-ho.

Acudit 2:

Aquest acudit és del gran humorista Eugenio.
Saben aquel que dice que es un tio  que va a buscar trabajo y le dice el gerente de la empresa:

    - Mire aora entrara ganando 100.000 pesetas y más adelante acabará ganando 300.000. 

Y le dice:

    - Pues ya vendre más adelante.

Aquest acudit crec que clarament està relacionat amb la pragmàtica ja que el noi que busca feina enten que més endavant li donaran les 300.000 presentes.

Aquí us deixo un link amb un recopil·latori de 7 min amb acudits de l'Eugenio:

Acudit 1

Marc Bosch:L'augment de pits. Aquest acudit si el veieu a continuació, té l'humor en els gestos que fa l'homequan li diu que es coneixen de la clínica, perquè representa que estant intentant "lligar", però amb persones que els hi passa el mateix, i per tant no han encertat amb els airbags. Com veieu l'Eugeni , tenia molt d'humor alhora d'explicar els acudits, perquè tenia una pròpia formaper fer-ho, cosa que li posava més gràcia a l'acudit. Des de un punt gramatical, aquest acudit té un decalatge de tipus pragmàtic, perquè fa referència a l'inferència de pensar que era d'aquella clínica. L'Eugeni com en tots els seus acudits segueix unes normes, que el feien un grandíssim humorista. No diu més informació del compte, i tampoc menys. és clar i el context que fa servir és significatiu. En resum que aquest acudit té l'humor en els gestos de les dos persones i en la coincidència d'haver anat a la clínica.
Aquesta imatge l'he tret del següent lloc
                                                                     

Marc Casajoana: Bé com us ha parlat el meu company Marc en un post anterior, jo també faré la meva opinió de la gran catàstrofe de Fukushima. Fukushima és una de les 10 centrals nuclear més importants del Japó que ja fa un any, el 12 de Març del 2011, va ser atacada per un terratrèmol que va causar una fissura en l'estructura del nucli d'un dels reactors nuclear. Apart d'això també va crear un gran tsunami que va arrasar tota la costa est del Japó.

                                                                                      Central Nuclear
Aquí podeu veure unes imatges extretes d'aquesta pàgina:

Aquest fet ha fet que molts operaris de la central treballessin mesos en reparar-la i que no es produís la mateixa catàstrofe que ha Chernóbil on la central va esclatar produïnt així la que era la major desgràcia nuclear abans mai vista on va deixar una ciutat fantasma. 
Seguidament us deixo uns vídeo del programa, Cuarto Milenio on parlen de Chernóbil. Aquí teniu una petita introducció del programa, 
La noche del fin del mundo.
Con motivo de la crisis nuclear que ha provocado el terremoto y posterior tsunami de Japón, Iker Jiménez presenta el documental Chernobil: La noche del fin del mundo, un trabajo televisivo clave para entender la gravedad de lo que esta ocurriendo en Fukushima

Amb aquests videos podem veure com una petita errada dels humans pot destruir tota una ciutat en creixement i els territoris que l'envolten. Espero que us hagi agradat.

Lip dub

Marc Bosch:
Ús parlaré sobre els lip dub que tal i com diu la wikipèdia és un tipus de vídeo musical, fet a través de gestos de persones, que simulen cantar. Es fa filmant a persones que vocalitzen de manera que sincronitzen els llavis amb la lletra d'una cançó que estan escoltant. Els participants canten un tros de la cançó fins que són substituïts de cop per un altre participant que continua per on anava l'anterior participant, i així successivament, fins el final de la cançó. Posteriorment, s'edita la gravació resultant afegint l'àudio original de la cançó a la pista d'àudio del vídeo final. Els lip dub s'utilitzen per fer un munt de coses, desde fer-ho en una escola per diversió i per ensenyarte-la una mica, fins a fer-ho per protestar contra una cosa o per demanar quelcom. Esl lib dubs més populars és fan a aprtir d'un plà de seqüència.

Per ser un bon lip dub ha de tenir: espontaneïtat, versemblança, participació i humor.

Aquí ús deixo el lip dub per la independència

Aquesta imatge està extreta de la següent web

elements gramaticals

Marc Bosch:
Aquesta darrera setmana hem estat treballant amb el nostre professor de català, en Xavi Fontich, con ordenar els elements gramaticals en forma d'esquema. Ell ens va anar donant sobres, fins a 3, que estaven plens de paraules que formaven la gramàtica. Nosaltres, sobre un cartolina les havíem d'ordenar en forma d'esquema, de manera que tingués sentit, i després en els sobres havíem de fer una llista de paraules que hi faltaven. Els elements gramaticals es poden ordenar de la següent manera:
lèxic(categories lèxiques): nom, adjectiu, adverbi, verb. Preposició, pronom, conjunció, determinat. 2 criteris:   - grup obert/tancat
              - grup variable/ invariable

morfosintaxi(funcions sintàctiques): cc, cd, ci, subjecte, cr/cp/crv, frase/oració, gènere, persona, nombre, sintagma, coordinació/subordinació, juxtaposició.

semàntica: hiperònim, hipònim, sinònim, antònim, homofon, homògraf.

pragmàtica: enunciat, context comunicatiu, usos comunicatius.

fonètica- fonologia: síl·laba, vocals, consonants, fonemes, sons, punts d'articulació, mode d'articulació, cacofonia.

aquesta imatge l'he tret d'aquí


Per últim, aquí ús deixo una web on ús explica una mica millor les categories d'aquests elements

Noticia polèmica

Marc Bosch:
El diari interactiu ARA va publicar una noticia on es deia, que els professors de la ciutat de Nova York estan indignats amb l'alcalde Michael Bloomberg per la publicació als mitjans de comunicació d'un rànquing dels més de 18.000 professors de les escoles públiques on els hi posen una nota. El diari "The New York Times" permet veure aquesta llista a través d'un cercador.

Penso que això està molt mal fet, perquè els professors no s'han d'avaluar d'aquesta sinó, per l'empeny que posen ells en ensenyar i que els alumnes ho aprenguin. Dona igual si donen matèria una més complicada o una mica menys, ho com ho expressen, el que de veritat importa penso que ha de ser si els seus alumnes aprenen i l'esforç que fa aquell professor per explicar-ho. Per tant, penso que això és una manera equivoca d'avaluar un professor, perquè hi ha alumnes que els hi cauran millor o pitjar els seus professors, i per tant la nota ve a través d'això.


Comentaris que han fet diverses persones:

Andrew White • February 23, 2012, 10:32 PM

The news organizations that litigated to make this evaluation material public should now feel compelled to publish their own staff members' personnel evaluations. Warts and all. Feel free to include whatever explanatory and circuitous caveats you can come up with. It's only fair.

                                                                                                                     Aquesta imatge l'he d'aquesta web