Acudit 2

Marc Bosch:Acudit del metge. Aquest acudit, també és de l'Eugeni. Tracta sobre un noi que a casa seva li dieun que no sap dir "Federico", i decideix anar al metge per solucionar el problema. El emtge li diu que sap dir "Federico" perfectament i que la seva familia el vol tornar boig. Quan torna a casa diu:
- Ábreme el "Federico" i traeme una coca-cola!
Analitzant gramaticalment l'acudit, té un decalatge de tipus lèxic , perquè fa referència a la construcció de les paraules, ja que no diu "Frigorífico" i diu "Federico". Encara que també és de tipus fonètic, perquè no sap pronunciar bé la paraula "Frigorífico". 
Per últim dir que si ús fixeu en els acudits de l'Eugeni, al ser català, pronúncia el castellà com si parlés en català, i a vegades diu paraules en català com pernil en comptes de "jamón".

Aquesta imtage l'he extreta d'aquí

Acudits amb una base a la gramàtica

Marc Casajoana:
En aquesta entrada us volia parla sobre la relació que hi ha entre els acudits amb la gramàtica. Primer us definiré 4 conceptes:

- Semàntica: significat prototípic d'un terme.

- Pragmàtica: és la manera d'entendre i l'ús que fem de la llengua.

- Fonètica: estudia el sons de les lletres.

- Sintaxi: és l'ordre de les paraules perquè les frases tinguin sentit.

Amb aquests conceptes definits podem agafar un acudit qualsevol i intentar comentar-lo gramaticalment parlant.

Acudit 1:

Això és un home que va en un cotxe i el para un policia, i li diu:

      - Pot obrir-me el maleter i ensenyar-me que hi porta?

      - Clar que si.

El noi l'obre i hi ha una maleta, llavors el policia li diu:

      - Por obrir-la?

      - Com vostè vulgui.

L'obra i el policia espantat per veure una pistola:

      - Per què té una pistola?

      - Això no és una pistola perdoni.

      - Llavors què és?

      - És una calculadora.

      - Que diu, si això es una pistola no m'enganya.

      - Que sí, que el meu pare m'ha dit que era per ajustar comptes.

Aquest acudit està relacionat amb la semàntica ja que el policia diu que és una pistola però el noi amb un altre sentit li havien dit que era per ajustar comptes i per això u relaciona amb la calculadora. I també podria estar relacionat amb la pragmàtica ja que el noi confuneix 2 conceptes diferents pensant que és un mateix i és la seva manera d'entendre-ho.

Acudit 2:

Aquest acudit és del gran humorista Eugenio.
Saben aquel que dice que es un tio  que va a buscar trabajo y le dice el gerente de la empresa:

    - Mire aora entrara ganando 100.000 pesetas y más adelante acabará ganando 300.000. 

Y le dice:

    - Pues ya vendre más adelante.

Aquest acudit crec que clarament està relacionat amb la pragmàtica ja que el noi que busca feina enten que més endavant li donaran les 300.000 presentes.

Aquí us deixo un link amb un recopil·latori de 7 min amb acudits de l'Eugenio:

Acudit 1

Marc Bosch:L'augment de pits. Aquest acudit si el veieu a continuació, té l'humor en els gestos que fa l'homequan li diu que es coneixen de la clínica, perquè representa que estant intentant "lligar", però amb persones que els hi passa el mateix, i per tant no han encertat amb els airbags. Com veieu l'Eugeni , tenia molt d'humor alhora d'explicar els acudits, perquè tenia una pròpia formaper fer-ho, cosa que li posava més gràcia a l'acudit. Des de un punt gramatical, aquest acudit té un decalatge de tipus pragmàtic, perquè fa referència a l'inferència de pensar que era d'aquella clínica. L'Eugeni com en tots els seus acudits segueix unes normes, que el feien un grandíssim humorista. No diu més informació del compte, i tampoc menys. és clar i el context que fa servir és significatiu. En resum que aquest acudit té l'humor en els gestos de les dos persones i en la coincidència d'haver anat a la clínica.
Aquesta imatge l'he tret del següent lloc
                                                                     

Marc Casajoana: Bé com us ha parlat el meu company Marc en un post anterior, jo també faré la meva opinió de la gran catàstrofe de Fukushima. Fukushima és una de les 10 centrals nuclear més importants del Japó que ja fa un any, el 12 de Març del 2011, va ser atacada per un terratrèmol que va causar una fissura en l'estructura del nucli d'un dels reactors nuclear. Apart d'això també va crear un gran tsunami que va arrasar tota la costa est del Japó.

                                                                                      Central Nuclear
Aquí podeu veure unes imatges extretes d'aquesta pàgina:

Aquest fet ha fet que molts operaris de la central treballessin mesos en reparar-la i que no es produís la mateixa catàstrofe que ha Chernóbil on la central va esclatar produïnt així la que era la major desgràcia nuclear abans mai vista on va deixar una ciutat fantasma. 
Seguidament us deixo uns vídeo del programa, Cuarto Milenio on parlen de Chernóbil. Aquí teniu una petita introducció del programa, 
La noche del fin del mundo.
Con motivo de la crisis nuclear que ha provocado el terremoto y posterior tsunami de Japón, Iker Jiménez presenta el documental Chernobil: La noche del fin del mundo, un trabajo televisivo clave para entender la gravedad de lo que esta ocurriendo en Fukushima

Amb aquests videos podem veure com una petita errada dels humans pot destruir tota una ciutat en creixement i els territoris que l'envolten. Espero que us hagi agradat.

Lip dub

Marc Bosch:
Ús parlaré sobre els lip dub que tal i com diu la wikipèdia és un tipus de vídeo musical, fet a través de gestos de persones, que simulen cantar. Es fa filmant a persones que vocalitzen de manera que sincronitzen els llavis amb la lletra d'una cançó que estan escoltant. Els participants canten un tros de la cançó fins que són substituïts de cop per un altre participant que continua per on anava l'anterior participant, i així successivament, fins el final de la cançó. Posteriorment, s'edita la gravació resultant afegint l'àudio original de la cançó a la pista d'àudio del vídeo final. Els lip dub s'utilitzen per fer un munt de coses, desde fer-ho en una escola per diversió i per ensenyarte-la una mica, fins a fer-ho per protestar contra una cosa o per demanar quelcom. Esl lib dubs més populars és fan a aprtir d'un plà de seqüència.

Per ser un bon lip dub ha de tenir: espontaneïtat, versemblança, participació i humor.

Aquí ús deixo el lip dub per la independència

Aquesta imatge està extreta de la següent web

elements gramaticals

Marc Bosch:
Aquesta darrera setmana hem estat treballant amb el nostre professor de català, en Xavi Fontich, con ordenar els elements gramaticals en forma d'esquema. Ell ens va anar donant sobres, fins a 3, que estaven plens de paraules que formaven la gramàtica. Nosaltres, sobre un cartolina les havíem d'ordenar en forma d'esquema, de manera que tingués sentit, i després en els sobres havíem de fer una llista de paraules que hi faltaven. Els elements gramaticals es poden ordenar de la següent manera:
lèxic(categories lèxiques): nom, adjectiu, adverbi, verb. Preposició, pronom, conjunció, determinat. 2 criteris:   - grup obert/tancat
              - grup variable/ invariable

morfosintaxi(funcions sintàctiques): cc, cd, ci, subjecte, cr/cp/crv, frase/oració, gènere, persona, nombre, sintagma, coordinació/subordinació, juxtaposició.

semàntica: hiperònim, hipònim, sinònim, antònim, homofon, homògraf.

pragmàtica: enunciat, context comunicatiu, usos comunicatius.

fonètica- fonologia: síl·laba, vocals, consonants, fonemes, sons, punts d'articulació, mode d'articulació, cacofonia.

aquesta imatge l'he tret d'aquí


Per últim, aquí ús deixo una web on ús explica una mica millor les categories d'aquests elements

Noticia polèmica

Marc Bosch:
El diari interactiu ARA va publicar una noticia on es deia, que els professors de la ciutat de Nova York estan indignats amb l'alcalde Michael Bloomberg per la publicació als mitjans de comunicació d'un rànquing dels més de 18.000 professors de les escoles públiques on els hi posen una nota. El diari "The New York Times" permet veure aquesta llista a través d'un cercador.

Penso que això està molt mal fet, perquè els professors no s'han d'avaluar d'aquesta sinó, per l'empeny que posen ells en ensenyar i que els alumnes ho aprenguin. Dona igual si donen matèria una més complicada o una mica menys, ho com ho expressen, el que de veritat importa penso que ha de ser si els seus alumnes aprenen i l'esforç que fa aquell professor per explicar-ho. Per tant, penso que això és una manera equivoca d'avaluar un professor, perquè hi ha alumnes que els hi cauran millor o pitjar els seus professors, i per tant la nota ve a través d'això.


Comentaris que han fet diverses persones:

Andrew White • February 23, 2012, 10:32 PM

The news organizations that litigated to make this evaluation material public should now feel compelled to publish their own staff members' personnel evaluations. Warts and all. Feel free to include whatever explanatory and circuitous caveats you can come up with. It's only fair.

                                                                                                                     Aquesta imatge l'he d'aquesta web

 

Fukushima

Marc Bosch:
Tal i com diu la wikipèdia, l'11 de març va haver-hi un terratrèmol i un tsunami al Japó, que va afectar molt al país. L'alerta més preocupant, va ser radioactivitat que es va despendre d'un dels reactors, al fallar el sistema de refrigeració. Va ser un dels accidents nuclears més forts que es recorden des de Txernòbil. Va haver-hi molts morts i una gran quantitat de ferits. Però el pitjor van ser les destrosses que va causar, perquè va deixar moltes famílies sense res.

Penso, que va ser molt dur pel Japó aquest desastre, perquè ara mateix tal i com va el món, trigaran anys en restaurar tot. Les destrosses van ser molt grans i s'hauran d'invertir una gran quantitat de diners. El pitjor penso que va ser, la radioactivitat que es va despendre de la central nuclear de Fukushima, perquè podria haver causat el doble de morts i de malalts que ha causat, ja que la radioactivitat és una cosa força greu.

Aquesta imatge l'he treta del següent enllaç

Comentaris:

Andrew White • February 23, 2012, 10:32 PM

The news organizations that litigated to make this evaluation material public should now feel compelled to publish their own staff members' personnel evaluations. Warts and all. Feel free to include whatever explanatory and circuitous caveats you can come up with. It's only fair.

Estic d'acord amb el que diu, per què no publiquen també les notes de qui ha publicat això?

Julie Kwon • February 24, 2012, 3:50 AM

For want of readership the integrity was lost.
For want of integrity the accuracy was lost.
For want of accuracy the grade was lost.
For want of a grade the reputation was lost.
For want of a reputation the teacher was lost.
For want of a teacher the children were lost.
And all for the want of readership.

So much for renewing my membership.

També hi estic d'acord, la falta de lectors ha portar ha fet publicar aquestes coses.

David Bloomfield • February 24, 2012, 12:36 AM

The only good thing about publication is to show a few of the terminal flaws of test-based evaluation. Sad that individual reputations will be damaged  in proving testing zealots wrong.

RECOMMEND (3) 

Aquesta noticia fa veure els defectes de l'enquesta, i de la pròpia publicació de l'enquesta.

Sandra Wilde • February 24, 2012, 3:57 PM

This publishing of ratings is likely to have two strong unintended consequences: discouraging both prospective and veteran teachers from a profession where they're treated so disrespectfully, and increasing the likelihood of teaching to the test and cheating. The latter will lead to these numbers' becoming even more inaccurate.

Totalment d'acord això portarà a que els mestyres siguin més flexibles amb els alumens i els hi donin més facilitats.

Per útlim ús deixo el video promocional del reportatge que es va fer al 30 minuts de tv3.

Marc Casajoana: Bé doncs en aquest post us parlaré sobre una noticia molt interessant on els fets es produeixen  a Nova York - Estats Units i que diu el següent:

Els mestres de la ciutat de Nova York estan en peu de guerra contra l'alcalde Michael Bloomberg per la publicació als mitjans de comunicació d'un rànquing dels més de 18.000 professors de les escoles públiques. Un jutge ha obligat el govern de la ciutat a fer pública la llista, després d'una batalla legal que s'ha allargat dos anys. Diaris com 'The New York Times' permeten veure la nota del professor a través d'un cercador al seu web. 
Informació extreta del diari Ara.

Aquest professors són avaluats a partir de la nota que treuen els seus alumnes, això vols dir que un professor tindran millor qualificació si tots els seus alumnes treuen molt bones notes. Ells que poden fer perquè es compleix-hi aquest requisit? l'únic que poden fer és obligar-los a fer-ho tot correctament o si hi ha un alumne que no tregui bones notes expulsar-lo de l'escola. Jo amb aquesta segona opció no hi estic d'acord perquè a un alumne se li poden donar millor unes assignatures que no unes altres i es cert que pot perjudicar uns professors però no és raó d'expulsió. Per última cosa, jo si fos l'alcalde Michael Bloomberg suprimiria aquestes avaluacions que es fan als professors a partir de la nota que treuen els seus alumnes i miraria més com ensenyen, perquè si hi han que no aproven vol dir que aquell alumne/a no ho ha entès i no li ha pres atenció.

Aquí podeu veure un comentari que acostumen a ser de professor, on es queixa de que els resultats poden ser erronis i poden estar trucats:

Tim Clifford • February 23, 2012, 4:32 PM

I don't see any reason for teachers to respond to these reports. With a margin of error of greater than 35%, the numbers are meaningless. In different years, I have scored at the very top and the very bottom--a testament to just how flawed these numbers are. When even Bill Gates objects to the release of this data after having been at the forefront of the reform movement, you know something stinks.

Curtmetratge

Marc Bosch: Bé , com ja ús han dit el meu company de blog, el Marc Casajoana, els alumnes de 4t de secundària estem fent un curtmetratge. Aquest curtmetratge, és el nostre treball de síntesis d'aquest any. El meu grup està compost per la Paula Romero, en Guim Gorgues, en Robert Latorre, en Manel Mor, la Georgina Capella i jo, en Marc Bosch Lladó. Com a directora està la Paula  que supervisa tot, en Guim és el nostre protagonista, en Robert i en Manel s'encarreguen de les músiques i l'ambient, la Georgina s'encarrega de l'atretzo i jo de la càmera i el montatge del curt, és a dir l'editor de les escenes.
El nostre curt s'anomena canvi de plans i tracte sobre el següent:

Un empresari viu molt estressat a causa de la seva feina, però amb l'ajuda dels seus records més llunyans, aconsegueix canviar, i prendre's la vida d'una altra manera, d'una forma més infantil i despreocupada.

Sincerament no ens hem basat en cap curt dels que ens ha ensenyat la nostra professora de plàstica, la Laura sinó que l'hem pensat nosaltres mateixos. El curt ha de durar 4 minuts i en aquests minuts han d'intervenir tots els membres del grup més algun extra que podem incorporar. El curt està compost per les següents matèries:

Plàstica, català, anglès, informàtica i educació física.

Esperem que ens surti un bon curtmetratge i que a la gent li agradi, perquè tenim la possibilitat de guanyar un premi, organitzat per a curts de secundària. Si arribessim a estar entre els escollits aniríem a Barcelona on ens trobaríem amb grans actors catalans.

Ara ús deixaré, la informació sobre que és un curtmetratge i com ha de ser.

Informació

Marc Casajoana:

Bé avui us parlaré sobre un treball que fem en grup els alumnes de 4t de secundària que consisteix en fer un curtmetratge de 4min.Doncs bé, en el grup on sóc jo compost per 6 membres: Eric Peramos, Igor Moroz, Eric Romo, Judit Lopez, Laura Alcolado i jo, seguidament us deixo una breu sinopsi sobre el curtmetratge i el link on per mesures de seguretat per qualsevol plagi hi ha un breu tros del guió en el blog general de la classe.

Un últim record es titula el curtmetratge que tracte sobre un home anomenat Oriol. El nostre protagonista té una malaltia que és mortal, i per això el veiem tombat en el llit. Està reposant mirant un àlbum de fotografies de records, uns dolents com la mort de la seva dona i una festa on va anar amb els seus companys, i records bons com quan estava enamorat de la seva xicota posteriorment la seva dona i la seva graduació. L'última escena es veu com la mort ja arribat al nostre protagonista i ve a buscar-lo.

Aquí us deixo el tros del que he esmentat abans, guió:

Espero que us hagi agradat i comenteu la vostra opinió.

Aniamsl domèstics

Marc Bosch:
Les persones quan organitzem els elemnts de la realitat( ja siguin animals domèstics o verbs) sempre ho fem amb el mateix procediment: en un conjunt d'elemnts alguns són més habituals i d'altres ho són menys.
Ex:
el primer animal domèstic k et vingui al cap.
Animals domèstics            quantitat
gat                                          4
gos                                         5
lloro                                        1
peix                                        2
tortuga                                    1
canill d'indi                              1

Gos és un anima domèstic i prototípic.

La gramàtica

Marc Bosch:

Pragmàtica: - els usos dels parlants segons le seves intencions: poètica, manipulativas, irònica, etc.

Semàntica: - els significats(literals, simbòlics, metafòrics).

                 - són els significats que trobem al diccionari.

Morfosintaxi: - lèxic, morfemes, sintaxi.

Aquests elemnts formen la gramàtica i tenen el mateix pes cada una.

Condició de quantitat

Marc Bosch:
Els verbs de les llengües determinen la quantitat de sintagmes nominals que ha de tenir una oració per ser correcta.

Quantitat de SN	Tipus de verb	Exemple de verb	Oració
0	Zeroargumental zerovalent	“ploure”	- Plou. -Aquest matí ha plogut.
1	Monoargumental Movalent	“néixer”	- Han nascut tres nens a l’hospital.
2	Biargumentals Bivalents	“beure”	- En Pere beu aigua cada dia al matí.
3	Triargumental Trivalent	“enviar” “invertir”	- En Joan envia una carta al seu germà. - El negociant ha invertit diners en negocis bruts.
4	Quatriargumental Quatrivalent	“deixar”	-(tu) deixa’m les claus al cotxe.

Marc Casajoana:

Avui us escriure sobre la relació que te en Holdem amb una prostituta en una part del llibre que estem llegint a classe, és una pregunta que va sortir al examen:

El succés amb la prostituta es produeix quan torna del bar i puja per l'ascensor on es troba en Maurice el proxeneta que li pregunta si vol passar la nit acompanyat i li ofereix dues ofertes i en Holdem  escull una rebolcada (amb una de les seves "dones") de 5 dòlars. La prostituta anomenada Sunny és una noia jove i ven plantada de l'edat den Holden. Al final entre ells no passa res perquè en Holdem l'únic que volia era algú per passar-hi l'estona i no estar sol. Més tard entren en Maurice i la Sunny a l'habitació reclamant 5 dòlars del preu que deia, que ara eren 10 dòlars. Holden discuteix i si negà a pagar i la Sunny li pren la cartera i li treu els 5 dòlars sense fer-li mal però en Maurice emprenyat perquè un noi de 16 anys l'havia vasilat li fot un cop de puny al nas i el deixa estès a terra.
El final violent l'interpreto d'una manera estranya però raonable. Estranya perquè ja els hi ha pagat i li han pres els diners i no té perquè fer-li res però per altre banda raonable perquè es sent ofes per un noi de 16 anys.
Holdem fa una reflexió sobre que faria en una pel·lícula i diu que es pensava com si ell sortis del lavabo amb una automàtica aguantant-se els budells amb la mà baixar tres pisos per les escales, trucar l'ascensor i apuntar en Maurice. Un cop allà dispararia 6 cops a la seva panxa peluda, tiraria l'automàtica pel forat de l'ascensor, netejaria les empremtes dactilars i tornaria a l'habitació.

Mireu el minut 0:44 és on comença el tros que he escrit.

Examen de català

Marc Bosch:
Ara ús posaré una altra pregunta relacionada amb l'escola:
2. Quina opinió té d'aquesta escola, del director i d'un dels seus mecenes?
L seva opinió és bona perquè pensa que és molt bo en el seu ofici i també bona persona, però quan parla amb ell cara a cara és molt esquerp i arrogant. De l'escola té una mala opinió perquè com el fan fora està cabrejat però a ell li agrada ser-hi perquè té amics.
Aquí ús deixola descripció dels personatges

Examen de català

Marc Bosch:
La setmana passada com ja ús ha dit el meu company vam fer un examen sobre el llibre the catcher in the rye.
Ara ús posaré una resposta sobre un pregunta:
1. Com és el centre on ha estudiat Holden?
El centre on ha estudiat Holden és molt tradicional, és de costums pròpies. En la part dels esports el centre és un dels equips o sembla dels més bons i importants. Les habitacions són compartides entre 2 alumnes del centre i cada dos habitacions tenen un bany comú. Els alumnes són molt disciplinats de famílies riques i importants, però els que ja tenen una certa edat com els de 16 o 17 anys són més gamberros.

Bé, aquesta setmana varem fer un examen d'un tros del llibre i em de fer una entrada per ensenyar-vos una de les millors respostes d'aquests:

5.Explica com és la redacció que fa Holden per al seu company. Per què aquesta redacció és molt important per entendre el personatge? Com acaba l'encàrrec que fa per al seu company?

La redacció que fa Holden tracta del seu germà petit, mort, que li pertanyia un guant de beisbol que utilitzava en tots els partits i com eren molt bons i mai arribava la pilota allà on era per no avorrir-se hi escrivia frases o versos escrits per ell mateix o agafats de llibres.

Aquesta redacció és molt important perquè es veu el costat sensible de Holden que en tot el inici del llibre se'l veu esquerp amb la gent i indiferent i al recordar al seu germà es posa trist perquè se l'estimava molt. 

L’encàrrec acaba arrugat i trencat en la paperera de l'habitació de l'escola perquè el Stradlater s'enfada amb en Holden perquè li havia demanat una redacció d'una habitació o una casa i no d'un guant del seu germà.

The catcher in the rye

Aquesta setmana en una de les classes de català em vist com el llibre "Un Vigilant en el camp de sègol" el seu autor J.D.Salinger no va voler fer-se ric i per tant no va voler fer pel·lícula d'aquest llibre. Arran d'això va haver-ho molta polèmica amb Salinger perquè no volia fer-se fotos ni res i en els diaris s'hi parlava molt.
- Aquí hi ha una notícia del llibre en el diari ABC d'Austràlia:
- Aquest altre és el CBCNEWS Arts & Entertainment:

El que varem veure en la classe va ser com alguns estudiants de la nostra edat, entre 15 i 16 anys, americans feien un tràiler de la pel·lícula vessant-se en el llibre. A continuació us deixo uns links d'alguns dels tràilers:
- The Catcher In The Rye - Trailer

- The Catcher In The Rye Trailer

Dijous passat el nostre professor de català, en Xavi, ens va fer un examen sobre el llibre "El vigilant en el camp de sègol", encara no hi va ser a l'hora de fer l'examen. Ens va formular vuit preguntes sinó m'equivoco, on ens deia que describissim l'escola, el caràcter del protagonista, diàlegs entre personatges, etc. La veritat que no va ser un examen fàcil on havies de pensar força. L'examen anava més o menys des de el capítol u fins el nou,on resumin per sobre, el personatge, en Holden, descriu com va ser la seva vida i també descriu a gent que menciona en la seva vida. Si voleu gaudir d'un resum més extens del llibre capítol a capítol aaquí ús deixo el link, afegir que és en castellà.
http://html.rincondelvago.com/el-guardian-entre-el-centeno_jerome-david-salinger_19.html

Bé, ahir vam fer un club de lectura del llibre de català de l'editorial barcanova, el text es titulava l'hipnotitzador. Anava sobre un hipnotitzador que va hipnotitzar a en Mario, el va fer creure que era la seva novia i en Mario li va donar un petó a la galta, quan el va despertar en Mario el va matar. Després vam fer una sèrie d'activitats que ens proposava el llibre, les preguntes eren una mica donar la nostra opinió i també de comprensió lectora. El que m'ha sobatat més d'aquest llibre és que sota els efectes de la hipnotització en Mario se n'adona que s'està burlant d'ell, perquè sinó no hi ha cap motiu més per matar-lo. Fins aquí l'entrda d'avui.
Arreveure.

Per començar ús parlarem sobre la biografia de J.D.Salinger l'autor del llibre del vigilant en el camp de sègol.
Tal i com ens informa la viquipèdia:
Jerome David Salinger, conegut com a J.D. Salinger va nèixer a Nova York l'1 de gener de 1919 i va morir a New Hampshire el 27 de gener de 2010.Al 1945 va publicar els seus primers contes a la revista The New Yorker, que de seguida va cridar l'atenció. Un d'aquests va ser “Un dia perfecte per al peix banana”(A perfect day for bananafish) publicat al 1948. La seva única novel·la va ser publica l'any 1951, amb el nom de "El vigilant en el camp de sègol"(The catcher in the Rye). és una de les obres nord-americanes més riguroses, però ha vengut més de 65 milions de còpies arreu del món i també ha influenciat molt en la narrativa d'aquesta època.

Bé, durant tot aquerst curs aquest blog el Marc Casajuana Delagado(Casa) i el Marc Bosch Lladó(Busy) ús parlarem sobre el llibre del vigilant en el camp de sègol i de totes les coses que fem a classe a la classe de català. Espero que ús agradi, seran per qui li interessi, 4 entrades per setmana.